Tàrrega, capital de la comarca de l’Urgell, és situada a la plana de Lleida a uns 100 quilòmetres de Barcelona. És un centre comercial i de serveis destacat de l’àrea oriental de les Terres de Ponent. La ciutat té censats 17.709 habitants i el seu terme municipal, de 88 km2, fa de llaç d’unió entre els altiplans de la Segarra i l’Urgell i comprèn a la vegada els pobles d’Altet, Claravalls, la Figuerosa, el Talladell, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell.
Orígens
Els orígens de la Tàrrega actual es remunten a mitjans segle XI quan el Comte de Barcelona Ramon Berenguer I va conquerir el castell targarí. A partir d’aquell moment el creixement de l’antiga vila serà progressiu. Situada en una cruïlla de camins estratègica, la Tàrrega medieval va desenvolupar un paper econòmic i territorial molt notable, malgrat la proximitat de poblacions com Agramunt, Balaguer o Cervera. La pròspera comunitat jueva, les fires i mercats, el gremi d’orfebres i artesans, la vitalitat comercial, les confraries, la paeria, la seu del deganat, la capitalitat de la vegueria, els abundants privilegis arrencats dels comtes-reis, els usos i costums per al regularment de l’administració municipal donats per Jaume I, l’any 1242, el privilegi de fer mercat el dilluns, atorgat per Joan II, el 1458; tot ens parla de la vitalitat i protagonisme de la Tàrrega medieval.
La Fira
En l’activitat cultural de la ciutat destaca sobretot la Fira de Teatre al Carrer – FiraTàrrega, certamen d’arts escèniques que esdevé cada mes de setembre el màxim altaveu de projecció de la localitat en l’àmbit nacional i internacional. Una menció a part mereix el dinamisme del centenar d’entitats ciutadanes que programen més de 150 activitats anualment i que converteixen Tàrrega en un dels punts de referència destacats de les terres de Ponent.
Economia i comerç actiu
Tàrrega disposa d’una equilibrada estructura productiva amb una sòlida base industrial i de serveis on predomina la petita i mitjana empresa d’iniciativa local. En el sector industrial destaquen les indústries metal·lúrgiques i agroalimentàries. En el sector metal·lúrgic sobresurten empreses dedicades a la fabricació de cisternes per a reg, transports de líquids i neteja viària. En el sector agroalimentari cal destacar les empreses que elaboren olis comestibles, productes confitats i les que exporten productes frescos. Altres indústries destacades són del sector tèxtil, la construcció, els productes químics i les motllures. El sector de serveis és la principal activitat econòmica de la ciutat, on sobresurt el comerç, especialment el majorista i el de la distribució. També compta amb una àmplia oferta educativa (amb centres especialitzats com l’Escola de Sobreestants, l’Escola d’Arts i Superior de Disseny Ondara, i l’Escola de Capacitació Agrària), sanitària (el CAP II i un futur hospital lleuger), cultural (Museu Comarcal de l’Urgell, Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat, Arxiu Comarcal de l’Urgell, Biblioteca Central Comarcal, Teatre Ateneu, espais d’art), administrativa (bancària, de gestió i oficial) i esportiva (equipaments per a la pràctica de l’esport federat i de lleure). Per la seva part, el sector agrícola, tradicionalment de secà, està obert a noves expectatives econòmiques gràcies a l’arribada del Canal Segarra – Garrigues i a projectes de transformació agroalimentària.