Els arrebossats enriqueixen el sabor de molts plats, fent-los més cruixents i irresistibles, per això agraden tant als nens i a tothom.
Existeixen molts tipus d’arrebossats, que varien segons els ingredients o l’ordre en el qual s’inclouen.

Vegem els principals:

• Arrebossat només amb farina o “a l’andalusa”: es diuen així perquè són els clàs-
  sics dels anells dels calamars, tan típics en el sud
  d’Espanya.
• Empanat o arrebossat amb ou i pa ratllat: potser és la forma més tradicional en el nostre país i la
  més utilitzada quan es tracta d’arrebossar unes coste-
  lles de porc, les tires de pollastre o les croquetes.
• Arrebossat “americà”: aquest destaca per tenir
  un extra de cruixent, el qual s’aconsegueix de dues
  formes; d’una banda, submergint totalment les peces
  a arrebossar en oli (a diferència d’altres arrebossats
  que precisen de menys quantitat a la paella) i perquè
  en lloc de pa ratllat solen utilitzar-se fl ocs de civada
  o d’un altre cereal. Altres opcions amb les quals que-
  da molt bé és amb blat de moro torrat o simplement,
  arrebossar la carn dues o tres vegades.
• Tempura: és una tècnica d’orígen japonès, cada
  cop més extesa per tot el món. La tempura es realit-
  za formant una pasta en la qual es barreja aigua, una
  mica de gel, farina, llevat i sal. Ideal per a arrebossar
  verdures com els pebrots, la pastanaga, l’albergínia o
  el carabassó.
• A la Romana: aquí els ingredients són la farina i
  l’ou i a més en aquest ordre. Molt aconsellable per a
  peixos.

Encara que aquests són els bàsics, les receptes anteriors admeten múltiples variacions. I és que el pa ratllat pot substituir-se perfectament per qualsevol mena de llavors, fruita seca o fins i tot galetes. Per a triturar-ho tot bé, n’hi ha prou amb introduir els aliments en una bossa hermètica de plàstic i picarlos fins a deixar-los en una consistència granulada.