Jofre estem encantats de poder entrevistar-te. Actual secretari de Difusió de la Generalitat de Catalunya. Llicenciat en Periodisme i amb estudis de postgrau en Comunicació Política.

1.- Per si algun algú no ho sap. Explica’ns quines són les teves funcions en el teu càrrec?

La secretaria de Difusió supervisa i coordina els serveis d’informació i comunicació corporativa de la Generalitat i també gestiona la seva publicitat institucional. I té
la competència pel què fa a la imatge institucional de la Generalitat de Catalunya. Dit ras i curt: és l’òrgan que gestiona les campanyes de publicitat del Govern.

2.- Creus que avui dia la comunicació institucional és suficient o faltaria fer una mica més?
Quin tipus de comunicació/notícia consideres més important actualment?

La comunicació sempre és insuficient, la institucional també. Insuficient vol dir que la comunicació ideal és la que arriba a tothom i amb el missatge perfectament entès.
Això mai és així de manera completa, per tant, sempre és millorable: sempre es pot arribar a més gent i sempre pot millorarne la comprensió. I més ara, que tot està més fragmentat. Fixeuvos que avui, si tens un 12 o un 13% de quota de pantalla pots ser líder en televisió. Per tant, el principal repte d’aquell que comunica (també la Generalitat) és arribar en cada moment al públic concret al que et vols adreçar. No és el mateix dirigirte a les persones grans perquè es vacunin de la grip que fer-ho als adolescents per prevenir problemes de salut mental. Actualment, no hi ha un sol tema molt important; per desgràcia n’hi ha molts com la crisi energètica, la inflació o les conseqüències de l’emergència climàtica.

3.- Ens interessa saber més sobre la teva persona que entre diverses coses també ets escriptor, què tal et sents en aquesta part de la teva vida? Estàs preparant algun nou llibre?

Moltes gràcies per aquesta consideració però no em considero escriptor. Sí que és veritat que si tens tres llibres publicats algú te’n pot considerar, però el meu sentiment és el de ser periodista, ara amb altres funcions que les clàssiques del periodisme. Al 2013 i al 2014 vaig escriure dos llibres sobre el procés (“Desmuntant la Caverna” i “Doncs jo ara votaré sí”) i l’any passat en vaig escriure un totalment diferent, que en realitat era un conte allargat per ajudar els petits (i no tant petits) a adormir-se (“Hi havia una vegada un cos”). Per sort, aquests tres llibres han estat sempre apetició de les editorials i m’ho vaig passar molt bé fent-los. Ara mateix no estic preparant cap nou llibre.

4.- Jofre un alt càrrec exigeix un gran sacrifici familiar?

Sí, com qualsevol càrrec de responsabilitat tant en l’àmbit públic com el privat i que, segons el meu parer, requereix hores, estar sobre de les qüestions i prendre decisions. No hi ha dreceres. El principal sacrifici familiar és, segons la meva experiència, les hores que fas de més respecte una jornada laboral normal. I en el cas dels que ens dediquem al món de la comunicació el fet de no poder desconnectar mai de l’actualitat. Malgrat tot, procuro que aquest sacrifici sigui el mínim possible.

5.- Hem investigat una mica el teu CV. Com a periodista has estat molts anys i molt vinculat a la ràdio. És una cosa que trobes a faltar o és ja una etapa passada?

La ràdio forma part de la meva vida des que tinc ús de raó, ja sigui com a oient, com a amateur o com a professional. No puc trobar a faltar una cosa que forma part demi perquè sempre porto la ràdio a dins. A més, com la comunicació, la ràdio es pot viure de maneres molt diferents i per tant mai ho consideraré part del passat.

6 . -Sabem que els llocs que has ocupat són de responsabilitat , però conta’ns l’anècdota que recordes més divertida que has viscuten el lloc de treball.

D’anècdotes viscudes a la ràdio sí que en podria escriure un llibre. Pensa que és un ofici que fas a temps real , amb el micròfon obert i en directe. Això genera moltes situacions de tot l’espectre emocional possible: riures, plors, dies més seriosos, dies més divertits í , també moments per nervis, errors, vergonya aliena o atacs de riure. Ara, amb el nou càrrec tot això ha disminuït molt, però si vols que t’expliqui una anècdota recent et diré que fa poc una senyora d’edat avançada va entrar al meu despatx (a Palau Robert ) pensant-se que formava part d’una exposició que tenim a la mateixa planta. Amablement la vaig acompanyar al lloc adequat i em vaig convertir en el seu guia personal.

7.- Volem saber més de tu. Parla’ns una mica sobre els teus projectes ?

Ara estic molt centrat en aques ta feina que m’apassiona i, per tant, m’absorbeix molt. També, quan m’ho demanen, procuro fer classes de periodisme i de ràdio. Els meus projectes professionals són aquests perquè no acostumo a pensar a llarg ter mini, ho trobo estèril perquè vivim en un món molt canviant.

8.- Com a magazín d’oci que som, no podem deixar de preguntar-te: Què fas per divertirte?

Per sort i per desgràcia sóc una persona de fàcil distreure. A mi una bona taula, una sobretaula o una conversa amb una cervesa pel mig em poden divertir molt. Però també una bona sèrie, un bon llibre, sortir a passejar per Collser o la , veure un part i t de futbol, mirar una cursa de F1 o sí , llegir el diari. Pensa que quan estic de vacances m’agrada llegir-lo també. Ara bé, si hi ha una categoria d’oci que em captiva per damunt de la resta és la música. M’acompanya a tot arreu i em puc passar hores escoltant rock o soul. I en el top 1 de tot això hi són els concerts de Bruce Springsteen. Per mi, res supera això en la categoria d’entreteniment.

9 . – Jofre LLombart, un plaer conèixer-te una mica més. Com és costum per a nosaltres et deixem les últimes línies perquè llancis un missatge als teus seguidors i als lectors de la nostra REVISTA GLOBAL CLUB.

La pandèmia ens ha demostrat que, malgrat tot, ens convé distreure’ns, evadir-nos i per una estona, oblidar-nos del dia a dia més feixuc. Per sort, a casa nostra hi ha molta oferta, i variada, en el sector de l’oci. Sempre és bo que apareguin publicacions que endrecin una mica aquesta oferta i que puguin fer de prescriptors a l’hora de recomanar activitats. Per molts anys.