Una mica de història del santuari

El Sant Crist de Balaguer ha estat un lloc d’oració des de que Balaguer era habitat pels àrabs. El pla d’Almatà esdevenia el seu nucli principal de població.

L’edifici actual encara manté moltes parts d’aquella época. La rosassa i la porta de la façana principal són d’estil romànic i estan orientades cap al pla d’Almatà. Tenia una nau i un creuer de volta de mig canó i l’altar estava enfocat cap a la part del riu.

Durant el Segle XVII, la creixent devoció pels miracles del Sant Crist, va portar a engrandir el temple i fer la nova façana totalment plana encarada al sud, la que dona cap a la ciutat, com la principal.

A finals del segle XVIII es construí la volta de la nau principal i el cambril per al Sant Crist. No va ser fins les primeres dècades del segle XX que es construí la façana i la portalada actual.

El 28 de juliol de 1936, durant la Guerra Civil, la imatge del Sant Crist fou cremada. Només es va poder recuperar el peu dret. Va ser de nou esculpida pels artistes Joaquim Ros i Josep Espelta de Barcelona. El bisbe Ramon Iglesias la va beneí i la retornà al seu lloc el 16 de març de 1947.

Malauradament, tots els documents referents a l’arribada del Sant Crist a Balaguer no s’han pogut trobar. Es tem que van ser cremats en la destrucció del Castell Formós. No va ser fin el 1585 que trobem escrita la llegenda del Sant Crist transmesa de pares a fills a la ciutat.