El retard de la jubilació és la principal preocupació entorn de l’ocupació

La crisi de la Covid-19 ha generat sense lloc a dubte efectes transversals en l'economia espanyola, afectant tant les companyies (durant els primers mesos de la pandèmia es van destruir gairebé 100.000 empreses) com als

La crisi de la Covid-19 ha generat sense lloc a dubte efectes transversals en l’economia espanyola, afectant tant les companyies (durant els primers mesos de la pandèmia es van destruir gairebé 100.000 empreses) com als professionals.

La inestabilitat laboral derivada del coronavirus va provocar que, l’any passat, les inquietuds bàsiques de la població activa amb relació a l’ocupació estiguessin liderades per les següents preocupacions: el tancament d’empreses (69%), l’existència de salaris i llocs no concordes a l’experiència i la formació (66%) i la possibilitat de la pèrdua d’ocupació (61%). En aquest sentit, la inversió que ha hagut de fer el govern en l’àmbit laboral per a fer front a la pandèmia (mesures de protecció de l’ocupació com els ERTO, ajudes a autònoms…), ha suposat un elevat cost per a les administracions, provocant que les pensions tornin a posar-se en el punt de mira. Així, a l’inici de l’any, es va prendre la decisió d’allargar l’edat de jubilació, amb la idea d’ampliar-la fins als 67 anys en 2027.

Aquesta mesura ha tingut una important afectació sobre els desvetllaments dels treballadors espanyols. I és que, precisament, amb l’avanç de la pandèmia i el començament de la recuperació, les preocupacions dels espanyols entorn del treball han canviat significativament, sent el tema de l’edat de jubilació el que avui més preocupa entre els treballadors: gairebé el 60% de la població activa (13.716.000 treballadors) afirma estar preocupat per la possibilitat d’haver de treballar fins als 67 anys, segons dades de l’III Baròmetre InfoJobs sobre Preocupacions dels Espanyols amb relació a l’Ocupació.

En paraules de Mónica Pérez, directora de Comunicació i Estudis d’ InfoJobs: “La mesura d’augmentar l’edat de jubilació fins als 67 anys resulta necessària si tenim en compte el canvi demogràfic que està sofrint Espanya, però ha de guiar-se per un patró equilibrat que atengui les diferències que existeixen entre les característiques d’uns sectors i altres, així com les exigències físiques i mentals que demanden als seus professionals”. Pérez afegeix: “No obstant això, per a donar solució a aquest problema, és important sobretot aplicar altres mesures prioritàries com accelerar l’entrada dels joves al món laboral; desenvolupar programes de mentoring; instaurar polítiques que previnguin la discriminació per edat; i afavorir a aquelles empreses que apostin per la diversitat i siguin capaces de combinar el talent jove i sènior”.

Les dones es mostren més preocupades per la pèrdua d’ocupació i aspectes com l’SMI o la bretxa salarial

Una de les diferències més destacades que ofereixen les dades d’aquest estudi és la que té a veure amb el gènere dels enquestats. Mentre que als homes els preocupen més aspectes relacionats amb els beneficis i gestió laboral; les dones es mostren preocupades per aspectes com el Salari Mínim Interprofessional, la bretxa salarial i que el seu lloc no compleixi amb protocols anti-Covid.

Així, per exemple, mentre la bretxa salarial només preocupa el 19% dels homes, aquest percentatge puja fins al 35% en el cas de les dones. D’igual manera, un 41% dels homes assenyala estar preocupat per la insuficiència del SMI, mentre que el percentatge s’eleva 8 punts percentuals (49%) per a les dones. Una altra diferència significativa es troba en l’atur entre majors de 45 anys, que preocupa el 55% dels homes; mentre que els esments per part de les dones cauen al 49%.

De l’atur juvenil al retard en l’edat de jubilació, passant per la possibilitat de la pèrdua d’ocupació

Com és d’esperar, les preocupacions dels espanyols en relació a l’ocupació, varien també de manera important per rang d’edat. El que preocupa els més joves (16-24 anys) és la possibilitat de la pèrdua d’ocupació (69%), l’atur juvenil (66%) i el tancament d’empreses o la falta de contractacions a causa de la Covid-19 (62%). En aquest aspecte, han anat perdent pes altres temes com la insuficiència del SMI, la falta de reconeixement laboral i els salaris no concordes a l’experiència.

En el cas dels millennials (25-34 anys), les primeres posicions les ocupen la possibilitat de pèrdua d’ocupació (57%), els salaris no concordes a l’experiència (56%) i la falta de reconeixement laboral (54%). A partir dels 35 anys, el retard en l’edat de jubilació es comença a posicionar entre les principals preocupacions (2a posició amb 58% d’esments), aspecte que partir dels 45 anys es posiciona ja com la principal preocupació, amb un 65% d’esments en el cas dels treballadors d’entre 45 i 54 anys; i fins a un 72% en el cas dels professionals de 55 anys d’ara endavant.

Els andalusos, els més preocupats per les prestacions d’ocupació; els catalans, els que més a favor estan de la pujada de l’SMI

Encara que entre les principals comunitats autònomes no s’observen diferències destacables, sí que es detecten, no obstant això, diverses peculiaritats. A Andalusia, per exemple, preocupa especialment que les prestacions per desocupació siguin molt baixes, amb un 41% dels esments (4 punts percentuals per sobre de la mitjana nacional). A més, a Catalunya, existeix una especial sensibilitat per la insuficiència de l’SMI i la bretxa salarial (51% i 31% d’esments, sis i cinc punts percentuals més que la mitjana nacional, respectivament).

Finalment, pel que fa als madrilenys, aquests es mostren significativament preocupats pels salaris o llocs no concordes a l’experiència o formació (57% d’esments enfront del 52% de casos nacionals).

Review overview
NO COMMENTS

Sorry, the comment form is closed at this time.