El cub de Rubik és un trencaclosques tridimensional inventat en 1974 pel professor d’arquitectura hongarès Erno Rubik, qui el va crear com una simple eina per a ensenyar als seus alumnes. Originàriament ho va batejar amb el nom de Cub Màgic, si bé la botiga de joguines Ideal Toys li va canviar de nom en comercialitzar-ho.
A partir de 1980 s’inicia la seva venda en l’àmbit mundial i aviat es converteix en el joc més venut del món.
El cub de Rubik consisteix en un cub de plàstic que mesura uns 5,7 cms per cada costat i format per peces de 3×3 cm, amb un total de 9 peces per cara. I tot i ser aquest l’original, actualment, existeixen cubs de Rubik d’altres mesures de peces com el 2×2, 4×4, 5×5, 6×6, 7×7 o de 17×17, sent el més gran de tots, el creat pel francès Grégoire Pfenny en 2017. Aquest en concret, consta d’un total de 6.153 parts, té una estructura de 33x33x33 i pesa uns 3,15 kg.
Però no només són les mides les que marquen les diferències actuals dels cubs existents al mercat, ja que també poden adquirir-se de múltiples formes geomètriques.
És una joguina que exigeix una gran concentració, raonament abstracte i una certa habilitat. Compta amb milions d’adeptes arreu del món i fins i tot se celebren campionats per a veure qui és la persona que ho resol més ràpidament o amb un menor número de moviments. I és que a pesar que pot tenir fins a 4 trilions de posicions, qualsevol d’elles pot resoldre’s amb, com a màxim, uns 20 moviments.
L’actual rècord mundial l’ostenta en Max Park, un estatunidenc que va trigar només 5,9 segons a armar-lo i es va embutxacar ni més ni menys que 40.000 dòlars de premi.
