El llenguatge oral permet comunicar-nos amb altres persones, tot i que no és l’única forma
que tenim, ens podem comunicar amb imatges, signes, gestos, sons, escrivint…
Els nens i les nenes tenen desig per comunicar-se amb el món que els rodeja des de petits.
Durant el primer trimestre de vida es donen els primers indicis de comunicació, fixen la
mirada, sobretot a les cares familiars, apareix el somriure social quan els hi parlen i responen
amb sons davant la veu de l’adult. A mesura que van creixent, s’esforcen per reproduir els
sons que escolten, gaudeixen de la conversa, provoquen el diàleg amb l’adult, fan ho
possible per ser escoltats i s’enfaden quan no ho aconsegueixen, busquen resposta a tot i
presenten atenció al que es diu al seu voltant.
Cada infant segueix un procés diferent en l’adquisició del llenguatge oral, dins de la franja de
normalitat, en funció de diversos aspectes, com per exemple, el paper dels pares en
l’estimulació del llenguatge, el lloc que ocupa entre els germans, el nivell sociocultural…
Les primeres paraules amb significat apareixen entre els 12 i els 18 mesos, les primeres
frases de dos paraules apareixen entre els 18 i els 24 mesos i sobre els 4 anys la parla dels
nens i de les nenes és gairebé comprensible per tothom, tot i que encara poden fer alguns
errors.
El paper de l’adult és molt important en el desenvolupament del llenguatge oral, ja que
aquest s’aprèn per imitació. L’adult ha d’adaptar el seu llenguatge al nivell del nen o la nena,
per no ficar-li difícil però tampoc utilitzar un llenguatge massa simple pel seu nivell.
Quatre pautes fer per afavorir el desenvolupament del llenguatge dels nens i nenes:
1. L’adult ha de donar un bon model a l’hora de parlar, ja que el llenguatge oral s’aprèn
per imitació.
2. Al parlar, ficar-se a la seva alçada perquè hi hagi contacte ocular. També s’ha de
crear un clima afectiu on l’infant es senti segur per parlar sense ser jutjat, no
utilitzant frases del tipus “parla bé que no t’entenc”.
3. No utilitzar diminutius ni paraules infantilitzades, com per exemple, mimi (dormir) o
xixa (carn). Per molt complicades que siguin les paraules no s’han de simplificar, si
no, hauran d’aprendre la paraula simplificada i després substituir-la per la paraula
correcta.
4. Reformular i ampliar les produccions dels infants, per exemple, si el nen o la nena diu
“pota” podem contestar “si, és una pilota” o si diu “mira cotxe” podem contestar “és
molt bonic el cotxe de color blau”.
Davant qualsevol sospita sobre que el desenvolupament del llenguatge oral del nen o la nena
no és l’adequat, per exemple, que amb 18 mesos no diu paraules o que amb 2 anys no fa
frases simples, el més important és consultar amb un/a logopeda especialitzat en població
infantil perquè realitzi una avaluació complerta i estableixi uns objectius. EL JA PARLARÀ
NO ÉS UNA OPCIÓ!