El seu ús permetria l’administració de fàrmacs aplicant dosis personalitzades, més efectives i
evitar els efectes secundaris.
L’equip de personal investigador liderat per Xavier Gallart-Palau i Aida Serra ha patentat ja la
troballa.

Administrar fàrmacs a través de la cervesa, el vi o el iogurt és una possibilitat més propera gràcies al
descobriment de la presència de nano vesícules en subproductes de la indústria alimentària. Una
troballa liderada pel grup de recerca de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), +Pec
Proteomics, dirigit per Xavier Gallart-Palau conjuntament amb l’equip de recerca a IMDEA-Food
Research Institute de Madrid, encapçalat per Aida Serra, on també hi han participat el grup
d’Oncologia ginecològica i peritoneal de l’Institut de Recerca de l’Hospital de La Santa Creu i Sant Pau,
el Departament de Medicina Experimental de la Universitat de Lleida, l’Hospital Universitari Institut
Pere Mata de Reus, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) de Reus i el Centre de recerca
Biomèdica en Xarxa en Salut Mental CIBERSAM de l’Institut de Salut Carlos III de Madrid.
La recerca s’ha publicat a la revista Advanced Functional Materials.

Els aliments contenen vesícules extracel·lulars, unes partícules secretades per tots els tipus de
cèl·lules, que les utilitzen per comunicar-se amb altres cèl·lules de l’organisme. Aquestes vesícules
estan presents de forma natural i s’ingereixen diàriament a través del consum d’aliments com la llet i
els productes làctics, les plantes comestibles i derivats i els aliments fermentats. Per aquest motiu,
l’equip investigador ha analitzat el llevat de cervesa (proporcionat per la fàbrica de cervesa Mahou San
Miguel), sèrum de llet d’un iogurt natural, un cultiu de bacteris i llevat d’una beguda fermentada de te
i vi fermentat (proporcionat per la bodega Castell del Remei).
La investigació ha demostrat que aquestes vesícules, batejades com a BP-EVs per les seves sigles en
anglès, presenten un alt potencial per a ser utilitzades com a nano vectors per a l’administració de
fàrmacs. “La troballa, que es va protegir per patent europea el passat novembre, indica habilitats
excel·lents a l’hora de millorar la biodisponibilitat de fàrmacs amb diana al sistema nerviós central, el
que ha de permetre reduir la dosi d’administració del fàrmac augmentant-ne a la vegada la seva
efectivitat “ ha explicat l’investigador Xavier Gallart-Palau.
“Aquesta reducció de la dosi del fàrmac i la seva circulació en fluids biològics a través del seu
encapsulament, es preveu que reduirà dràsticament els efectes secundaris associats a l’administració
d’aquests fàrmacs” ha afirmat la investigadora Aida Serra. Així mateix, aquestes vesícules haurien de
permetre convertir en tractament oral fàrmacs que actualment no permeten aquesta via
d’administració. L’equip investigador ha optimitzat l’obtenció d’aquestes vesícules tenint en compte la
seva potencial escalabilitat industrial i n’ha descrit les bases per a múltiples aplicacions en els camps
de la biotecnologia i la biomedicina.
Les citades vesícules provenen del reciclatge de residus de la indústria alimentària, fet que millora la
seva disponibilitat, reduint dràsticament el cost d’obtenció i contribuint al progrés de l’economia
circular. Al mateix temps, aquestes han demostrat nul·la toxicitat per al seu ús. A causa d’aquestes
citades característiques, la troballa representa la millor font actual de vesícules extracel·lulars per a ser
utilitzades com a nano vectors per l’administració de molècules.